Definició:
És un moviment cultural, literari i artístic que arriba al seu màxim apogeu al llarg de la primera meitat del s. XIX. Va sorgir a Alemanya i Anglaterra i es va estendre aviat per tota Europa. El Romanticisme suposa també una nova sensibilitat, una nova concepció del món i de la vida, i té repercussions en l’àmbit polític i en el social.
Context Sociocultural:
El Romanticisme es fonamenta en els sentiments; més que les idees es valoren les emocions.
- En filosofia, d’idealisme s’oposa al racionalisme del segle XVII, i es centra en el món de l’esperit i de les idees absolutes. La raó tendeix a se substituïda per la intuïció subjectiva com a mitjà de coneixement de la realitat.
- Sorgeix el liberalisme, moviment ideològic que defensa la llibertat econòmica i política i els drets individuals.
- Sota la influencia de la Revolució francesa, el sistema de l’ Antic règim, tendeix a ser substituït per governs constitucionals i parlamentaris.
- La burgesia es converteix en la classe social dominant. Es desenvolupen els nacionalismes, la qual cosa portarà a la reivindicació de les peculiaritats culturals i lingüístiques de cada país.
Característiques generals del romanticisme:
- Individualisme i subjectivisme: hi predomina el “jo”, la pròpia personalitat de cada individu. Els ideals i aspiracions del “jo” constitueixen el centre de la vida i les obres de l’artista romàntic, la qual cosa condueix a la insatisfacció, la protesta, l’aïllament o la soledat.
- Recerca de llibertat: La passió per la llibertat es reflecteix en totes les manifestacions de l’època, des de la política fins a la creació artística. La raó i el didactisme neoclàssics són substituïts per la sensibilitat.
Temes de la literatura romàntica:
Els més importants són:
- Els sentiments: aquells que brollen de la insatisfacció davant del món i la vida: l’amor, la tristesa, la soledat, la melancolia, etc.
- El somni: es potencia la nocturnitat, el valor del presagi, la dimensió visionaria…
- La imaginació: la creativitat i l’originalitat individuals esdevenen valors contra la còpia del model i l’aplicació de cànons tancats.
- La natura i el paisatge: la descripció del paisatge s’adapta als sentiments de l’autor.
- Les preocupacions filosòfiques: aquestes són el destí, el sentit de la vida, la mort, etc.
- La reivindicació d’allò individual: l’estètica romàntica està basada en la intensitat i el dramatisme, en tot allò qeu supera els límits de la natura i de la raó.
Poesia Alemanya:
- Friedrich Hölderlin (1770-1843):
L’exaltació , el patetisme i l’entusiasme són característiques seves. És autor d’un sol tema: l’anada des e la realitat fins a un món ideal.
- Friedrich von Handenberg (Novalis) (1772-1801):
Influït per d’idealisme i en contacte amb un grup romàntic, la mort de la seva promesa marcà una direcció mística en la seva obra que es reflecteix a Himnes a la nit. Va influir en el poeta català Joan Maragall
Poesia Anglesa:
- Lord Byron (1788-1824):
S’ha convertit en el prototipus de poeta romàntic, revolucionari, melancólic i apasionat.
- Percy Bysshe Shelley (1792-1822):
Idealista, rebel i visionari. El més interessant de la seva obra són les seves composicions líriques. També cal destacar el seu important tractat Defensa de la poesia.
- John Keats (1795-1821):
Destaca la seva cura per la forma. És considerat el poeta pur. Cal destacar els seus sonets i les seves odes.
Poesia Francesa:
- Victor Hugo (1802-1885):
Va assumir el paper de teòric del nou moviment romàntic a França. La seva poesia era més exaltada que no pas intimista. Va conrear també el drama romàntic.
Comentaris recents