LITERATURA REALISTA I NATURALISTA
Realisme i naturalisme a Europa
Segona meitat del S. XIX
L’Europa posterior a 1848 es caracteritza per un ràpid creixement demogràfic, per l’expansió econòmica centrada en l’avanç de la industrialització, per la identificació del comerç i per un notable progrés tècnic.
Tot això està presidit per la consolidació del poder de la burgesia que deriva cap a posicions conservadores. La classe obrera s’organitza: en 1864 es constitueix la primera Internacional, inspirada per Marx.
Aquesta tensió social, explica l’aparició de governs autoritaris d’inspiració conservadora. Els exemples més característics son:
·Napoleó III (França)
·Bismarck (Prusia)
·Reina Victòria (Anglaterra)
Aquestes grans potències es caracteritzen pel seu colonialisme imperialista.
La burgesia marxa amb els seus interessos i la seva idea de la vida, l’ambient de l’època.
La filosofia, la ciència i els seus influxos en la concepció de l’obra literària
Els principals aspectes que mereixen ser destacats son aquests: la reacció contra l’ idealisme, l’interes pels problemes socials y el desenvolupament de les ciències experimentals.
En reacció contra l’ idealisme, es desenvolupa el positivisme. Rebutja l’especulació pura i la metafísica, y proposa la investigació dels fets observables i mesurables. L’experiència es el punt de partida del saber. Es significatiu que el positivisme propugnés la Sociologia com a ciència . Una derivació del positivisme es l’empirisme angles.
Contra l’ idealisme i contra el liberalisme, havia nascut el pensament socialistaà filosofia marxista. Segons ell, la filosofia no deu limitar-se a interpretar el món, sinó que deu transformar-lo.
Les ciències adquireixen un gran desenvolupament, en concordança amb l’esperit positivista dominant. Cal destacar l’experimentalisme, l’evolucionisme i les teories sobre l’herència. El naturalista anglès Charles Darwin proposa la teoria de l’evolució. El botànic austríac Mendel, va donar a conèixer al 1865 les seves lleis de l’herència, basades en els seus estudis sobre els vegetals.
La literatura es fa ressò de les doctrines filosòfiques, polítiques y científiques.
El novel·lista pretendrà, una observació rigorosa de la realitat.
·El mètode experimental y les teories de la evolució i la herència es trobaran a la base del Naturalisme.
·Es recolliran els ensenyaments de la sociologia y la psicologia científiques.
·Certs autors prenen partit en les lluites socials, inspirant-se en el pensament revolucionari.
La literatura de la societat burgesa: del romanticisme al realisme
Les coses no canvien substancialment a la primera meitat del segle, tot i que es defineixen com a resultat de la evolució històrica. Al costat del rebuig dels valors burgesos, la acceptació, la crítica de la societat burgesa des de dins d’ella mateixa. L’escriptor ja no fuig de la realitat, sinó que es proposa retratar-la. Així neix el Realisme.
Es sol presentar el realisme con una antítesi al Romanticisme. Això es inexacte.
El realisme sorgeix per l’evolució a partir del Romanticisme. Els canvis socials i de mentalitat, expliquen el pas de l’un a l’altre. Després d’uns anys, l’exaltació disminueix i declina l’idealisme i el subjectivisme.
El Realisme substitueix al Romanticisme mitjançant un doble procés:
·Desenvolupa certs elements romàntics: l’interes per la natura, pel regional o local, el costumisme…
·Elimina o depura altres elements, es frena la imaginació, es rebutja lo fantàstic o meravellós, s’abandona l’evocació del passat llegendari.
Factors capitals son el públic y la condició de l’escriptor. Predomina un públic burgés que rebutja tot allò que es idealista, fantàstic i extremós. Demana que es parli de l’actualitat, la quotidianitat i el real.
Tot el que s’ha esmentat anteriorment, explica la diversa fortuna dels gèneres literaris. Es explicable que el drama perdi vigència i el teatre s’orienti cap a la comèdia. La nova mentalitat, tampoc afavoreix al lirisme. La novel·la en canvi es el gènere adequat per el que es proposa l’escriptor.
El realisme europeu:
Els termes “Realista” i “Realisme” aplicats a la literatura, van aparèixer, a França cap al 1825 per referir-se a la imitació de la natura i al detall descriptiu de certs novel·listes.
Cap al 1850 a França, una sèrie d’escriptors i crítics presenten ja el realisme. En 1856 va aparèixer a la revista realisme:
“El realisme pretén la reproducció exacte, completa, sincera, del l’ambient social i de l’època en que vivim… Aquesta reproducció ha de ser lo més senzilla possible per a que tots ho entenguin.”
La reproducció exacte de la realitat pren sovint com a model els mètodes d’observació de les ciències experimentals. Balzac es proposava estudiar la societat com els científics estudien la natura. Els novel·listes es documenten sobre el terreny.
Aquesta fidelitat descriptiva es veu en dues direccions fonamentes: ambients i psicologia.
La pintura d’ambients i de costums porta al novel·lista al propòsit de retractar amplis frescos de la societat.
La pintura de caràcters, dona origen a la gran novel·la psicològica.
Aquests aspectes temàtics i tècnics van casi sempre acompanyats d’una atenció social.
En l’actitud narrativa, l’autor adopta preferentment una actitud de cronista i tendeix a desaparèixer a les seves pàgines.
L’estil, s’elimina la retòrica . Es prefereix una prosa sòbria.
El naturalisme
La paraula Naturalisme va començar a utilitzar-se com a sinònim de realisme. Més tard el seu estil es va restringir impulsar per Zola.
S’ha de subratllar que el Naturalisme no es només una tendència literària. Pretén ser una concepció de l’home i un mètode per estudiar i transcriure el seu comportament.
El determinisme: L’home no es lliure, actua impulsat per l’herència: Biológica i social.
Reflexa idees socialistes.
Els personatges solen ser tarats, psicòpates, alcohòlics…
Fora d’alguns seguidor a França, el naturalisme a penes va aconseguir adeptes purs en altres països.
Comentaris recents