Resum de la por:
-Què és la por?
El concepte de por fa referència al estat d’ànim d’una persona de neguit que te iniciativa a fugir. La por en la literatura resulta imaginària. La primera novel·la gòtica que va introduir la por en el seu relat ho va fer mitjançant el personatge d’un fantasma. La por sorgeix davant un amenaça. I aquesta ha d’estar ben redactada, ja que es a partir de les emocions i sensacions del personatge, qui transmetrà al lector aquestes emocions. Quant aquesta sensació de por per part del personatge es transmesa al lector, estem parlant del “Catarsi”, a partir d’aquest, el personatge es transforma imaginativament en l’heroi de la novel·la. No totes les narracions de fantasmes faran por. Ja que aquests personatges poden servir nomes com a element d’aquesta narració de por. Ni tampoc totes les narracions de por han de contenir en elles els fantasmes o altes monstres com a personatges transmissors de la por. La narrativa paorosa es caracteritza pel seu objectiu final: crear una sensació de por al lector.
-L’espai en una narració de por:
La novel·la gòtica s’anomena així perquè l’espai on es desenvolupen les accions, estan en llocs inspirats en l’estil arquitectònic del segle XV, es a dir: en castells antics, en cases rònegues o tancades des de fa anys perquè les habiten esperits misteriosos, criptes embruixades… quan la narrativa de por passa als EU, l’espai canvia i por ser el d’una casa colonial amb columnes neoclàssiques, escalinates de palau, etc. Moltes vegades, la ciència-ficció i la narrativa de por s’han xocat, ja que en la primera, es normal tractar de temes que fan por, ja que això crea un món desconegut. Això justifica en part que la narrativa de por s’hagi ambientat en ambients futuristes, amb la recerca d’espais desconeguts. En aquestes narracions, ha de ser el lector qui ha d’activar la imaginació d’una manera que es situï en l’expectativa del terrible. Moltes vegades, confonem la por i el fàstic, ja que presentar a un monstres o un mort repugnant no equival a fer por. Fer por equival a aquell sentiment d’inseguretat absoluta, d’impotència per enfrontar-nos a una amenaça visible o invisible de reaccions de la qual, no podem preveure però que intuïm com a terribles i devastadores.
Elements invocadors
El ritus
els autors creuen que per interpretar be les seves obres cal tenir fer en alguns fenòmens sobre naturals. Els autors creients han introduït ritus màgics.
La creença en un món màgic paral·lel al real o en la màgia
No es imprescindible molts lectors ni tan sols hi creuen, però si que la llegeixen.
La majoria dels autor si que han utilitzat algun ritus màgic en les seves narracions utilitzant llegendes o pors populars.
Els personatges en una narració de por
La narració de por te personatges molt característics com monstres, vampirs o fantasmes
L’ambient:
Hi ha molts detalls sinistres que poden crear la por. La majoria elements escenografics, els signes animats que ens indiquen de la presencia de la criatuar terrorifica, el subjecte amenaçat no vol veure’l.
La por
Catarsi
- sentiment d’impotència davant del desconegut.
- Capacitat d’identificar-se amb els sentiments del protagonista.
- Neix a Anglaterra
Tot es basa en la màgia
a) Negre: per el mal sobrenatural amb el llindar de la mort o amb el racional
b) Blanca per la fe literatura fantàstica
(fet per: Victor i Quique)
Comentaris recents